Benvinguda

Va ser Charles Darwin al segle XIX qui ens va fer conéixer que nosaltres, pobres humans erràtics, proveniem del mateixos simis, aquells animals que ens feien gràcia quan visitavem Gibraltar perquè se'ns enduien les coses. Fent honor al nom del blog i seguint amb les investigacions sobre el tema, passo a relatar una nova troballa. Resulta que durant el procés evolutiu, del qual no tothom en presenta les mateixes evidències, un dels trets més rellevants que vàrem tenir els homínids fou el nostre pas al bipedisme, o sigui, que ens vem posar de peu. Aquest alçament de la columna va provocar que en les primeres bípedes del sexe femení, es produís un estrenyiment de la pelvis que entre d'altres coses, va provocar la reducció del seu meluc. Tal és així que amb el pas dels anys, es va plantejar un gran problema, que els fills que abans sortien d'unes pelvis més amples, ara no cabien per enlloc. És aquí on apareix la coneguda evolució aportant solucions als nostres problemes. Ha quedat demostrat que en l'etapa pre-bípeda, els nadons que naixien ja sabien caminar i així ho feien degut al seu gran desenvolupament ossi i muscular, el canvi en el tamany de la pelvis va fer que això ja no fos possible i durant el pas dels anys, la solució va arribar. Resulta que mentre que la pelvis femenina s'anava fent més estreta, els nadons naixien abans, fet que permetia que, degut al seu petit tamany, poguessin sortir per on els hi tocava. La conclusió és clara doncs, gràcies a l'evolució, nosaltres naixem dos anyets abans del que en un principi ens tocaria, fet que ens permet sortir per la pelvis de la nostra mare i a la vegada, aprendre a caminar durant els nostres dos primers anys, aquells que els nostres avantpassats ens porten d'avantatge.