Hola, hola…
En primer lloc m´agradaria presentar me alguns de vosaltres em coneixeréu d´altres blogs imperialistas o d´alguna barra de bar. Per els que no em presento soc l´ Aitor. Per no allargar me en la presentació soc un fotut dement. Dit això anem per feina.
Historia de dos pellicules:
La vida i la cartellera dels cinémas ens presenta variades paradoxes. Amb nomes una setmana d´interval a les sales podem trobar dos pellicules. De temàtica dispar però amb una natura semblant.
“Malditos Bastardos” i Rec2 son dos pellicules de genere, del genere palomitero de traca i pandereta. El cinema de sessió doble. Lluny de tecnicismes i famfaria cultural.
Cinema que en teoria permet un placida digestió, directe i sobretot entretingut. En teoria, si en teoria...
Passem dons al anàlisi.
Malditos bastardos. Quentin Tarantino es un autèntic geni. Aquesta es la conclusió al sorti del cinema. Aquest autèntic titan cinematogràfic a aconseguit colar a critica ( una societat secreta de chimpanzés que intenta conquerir el mon) i sobretot al public (jo seguieixo pensant que la gent no es idiota, però es difícil mantindré la fe)una de les pichors merdes de la historia. Malditos bastardos es en teoria un sentit homenatge al cinema “Exploitation”. Cinema conegut com a de serie B. ( Per els rubinencs de bé aquelles pelis que et regalava el senyor del nou vídeo al llogar una peli normal).
Jo estic segur que el senyor Tarantino a vist millions d´aquestes pellicules, estic segur que entén sent millions de vegades mes que jo de cinema. Es per això com no puc entendre que firmi i promocioni aquesta pellicula.
La pellicula lenta, carrent de ritme. Els petits homenatges son prou difícil de percebre tant per el gran public com per el aficionat. En molts moments la pellicula recororda al pichor Woody Allen.
En resum una pellicula massa Freak per al gran public i massa comercial per al public mes purista.
Pese a tot la pellicula a recaudat cifres millonaries i grans critiques. Podria ser pichor podria ser Death Proof (millor dit death pluff).
Rec2. Segona part de una de les millors pellicules que ha produit la terra del galet i el pa amb tomàquet. El senyor Jaume Balagueró i Paco Plaza ja van fer treure els colors a un altre supervillano del celuloide (potser el mes gran) J.J Abrams (Monstruoso). Amb cuatre duros i una canya ens va fer passar una por que te cagas. De pas va donar una volta al genere. A la segona part els molt cabrons tornen a fero. Si nois i noies perquè els asquerosos descreguts (Jo el primer) que pensabem que veuríem una merda punchada en un pal, que serie mes del mateix ens tenim que callar la boca.
Rec2 es una pellicula d´amor, si tius amor al cinema, al genere que el pintamonas de en Tarantino ens fa creure que representa. No nomes es capaz de reinbentar-se, de renunciar a explotar la primera part, sino que es capaz de durant la estona que estem al cinema donar una llisó de com homaneatgear al altre cinema, sense grandiluoquencies sense miraments.
Rec2 no fa tanta por com la primera es veritat, però en el seu conjunt resulta una pellicula molt mes rodona. Una autentica delícia per aquells que ens agrada aquell altre cinema.
Mort a Tarantino i cremem el Verdi!!!!!!!!!!!
