Mediterràniament...

Al loro amb el nou anunci d'Estrella Damm, aquest cop situat a Menorca. Haig de reconèixer que a mi aquests anuncis em donen bon rotllo perquè marquen el tret de sortida de l'estiu i transmeten una imatge de la cultura mediterrània que a mi em fascina. Dit això, anem a desgranar l'anunci. En primer lloc, ens apareixen una sèrie de sagals tot guapots i amb una pinta de metrosexuals que per molta barba que porti un es nota, ara serà que tots els nois de la mediterrània sóm així de guais, diguem-ne raspant l'homosexualitat. Per altra banda aparéixen unes senyoretes de bon veure en plena revetlla de Sant Joan, i només arribar ja comencen a fer el merda amb els nois, ara un petonent, ara et presento a la meva amiga que és guapa però la pobre quan parla devalua el dòlar de tonta que la van parir.Això si, tota la colla que els envolta també són d'un guapo que enamora, osti on collons deu ser aquest cony de platja que em poso el banyador en tres nanosegons! Per altra banda, sembla ser que a la Mediterrània tots tenim diners per llogar un veler llarguíssim, i també sembla ser que el sabem portar. O sigui, que tenim un nivell educatiu proper al Camerún, però a l'escola ens ensenyen a porta velers de ben petitets. Tot això amanit, es clar, amb tota la colla de pòtuls bebent cervesa com condemnats, tant els hi fot que estiguin conduïnt el veler o posant-se sota el cavall, aquí la questió és xumar, ves per on aquesta deu ser la cosa més semblant al caràcter mediterrani que surt a l'anunci. Jo em pregunto, sempre han de fer anuncis a llocs chupiguais com Formentera o Menorca?.És que la platja del Bogatell o la d'Ocata, amb els seus lateros, les seves xineses amb els massatges i els 8 milions de lladres per metre quadrat no són la Mediterrània??. És que la colla de quillos amb els tatuatges i la merda de música que escolten a tot drap a les platges de Comarruga no són la Mediterrània??. Senyors d'Estrella Damm, la Mediterrània sóm tots, vull un anunci amb tot això o deixo de consumir la seva marca, em passaré a la Voll Damm.

Tornem-hi

Torna el nuñisme més cavernós, torna la opulència i fer el fatxenda com a forma de comportament tot copiant a l'ídol Florentino. Torna l'intervencionisme esportiu que va demostrar els 2 anys que va estar a la directiva. Torna la tebior catalanista i el síndrome del català acomplexat que pensa més en els socis de Múrcia que en el mercat mundial, aquell que diu que fora de Catalunya els jugadors no poden parlar en català per no fer emprenyar als periodistes espanyols. Torna aquell que, fora dels temes de marketing, poc va demostrar en el temps que va estar en el seu càrrec. Torna el nen mimat que quan va veure que no podia ser l'ídol de masses al que aspirava a ser, va deixar a tota una junta directiva fent-se l'ofès. Torna Sandro Rosell, empès com mai havia passat per una premsa encapçalada pel Grupo Godo que no va perdonar a Laporta el seu compromís nacional. Respecto com a soci al meu nou president, però en Rosell porta 5 anys fent campanya de forma declarada o subterrània, fent-se la víctima del laportisme i preparant-se pel seu moment que just ahir va arribar. Déu vulgui que tot li funcioni bé perquè voldrà dir que l'equip nacional de Catalunya també guanyarà.

Posa filosofia a la teva vida

Curiós cartell trobat en un comerç regentat per serraïns rubinencs. En un principi, quan un acaba de llegir-lo queda desconcertat, tot preguntant-se què collons ens estan dient amb aquest missatge. Però passada una estona de profunda reflexió, hom veu el caràcter filosòfic que s'hi amaga, fruit d'una sàvia combinació entre la filosofia occidental nascuda a la Grècia clàssica, i el bó i millor del pensament budista. Per una banda, el document neix amb una afirmació contundent: "Por traslado", entenent-se com a tal el traspàs físic de la persona en qüestió, que ha passat del pervers món carnal a un estat superior on només les ànimes més pures hi tenen accés. El que resulta xocant des d'un punt de vista occidental és el text epitàfic que l'acompanya: " Si no sabes donde estas me llamas". Tot suposant que l'absència d'accents es deu a una voluntat de facilitar la feina a l'ànima difunta, el document dóna a aquesta una guia per, un cop desplaçada del seu cos terrenal, continuar fins el seu destí final, una espècie de GPS filosòfic que guiarà a aquest pobre esperit fins el més enllà. Per si la dita ànima no troba el camí, el document hi aporta una digitació estranya, semblant a un número de telefon, on sembla ser que els esperits perduts s'hi poden dirigir en cas de pèrdua. És d'agrair que en plena crisi material, algú es preocupi de les ànimes en pena, si senyor.

Tenim un nom, el sap tothom: Burka, Burka, Buuuurka!

Sembla ser que amb la decisió de l'Ajuntament de Lleida de prohibir el dit Burka a les dependències públiques se'ns ve a sobre una d'aquestes polèmiques divertides. I no dic divertides pel que representa per aquestes dones ( suposo que seran dones perquè allà sota no hi ha déu que sàpiga que s'hi amaga, inclús la mateixa Carmen de Mairena ens deixaria amb el dubte), ja que veure's obligada a lluir una vergonyosa presó tèxtil, en té poc de divertit la veritat. El que em fa gràcia és precisament les reaccions a tal cosa. Per una banda, tenim els ja conegut sector bio-pijo i llepaflors sovint concentrat a aquest partit dit ICV, que sembla ser que de tant ser bons em sembla que s'estan convertint en idiotes. Per l'altra em va sobtar la reacció del Consell Islàmic de Lleida, suposo que format per dones notables de la capital de ponent, que deia que aquesta prohibició afecta a la llibertat de les dones (sic). Jo ja entenc que la crisi faci que la gent es dediqui a la coneguda tasca d'introduir-se boles de haixix per l'anus, per després cagar-les quan arriben a casa nostra, però sembla ser que aquests del consell islàmic, entre cagada i cagada s'en van fumar uns quants, sinó no m'explico les declaracions. O és això o bé un feixisme islamista s'ens està colant a casa mentre alguns ho veuen com una aportació a la riquesa cultural del país. Per cert, investigant sobre el tema m'he trobat amb dos modalitats del conegut burka. Per un banda trobem el model estival, el burkini, ideal per les senyoretes de Hamás per banyar-se a les platges de Gaza, i per l'altra el nano-burka, sembla ser que inventat pels talibans afganesos ( Armani tremola) per vestir a les menors de 12 anys. Si ja ho dic, pura diversitat cultural.