Àgora??

Vist l'últim treball del senyor Amenabar sobre la decadència de l'Imperi Romà, concretament sobre la suposada vida de la filòsofa i científica ( pensaments semblants en el moment) de nom Hipàtia. Primer de tot, constato l'afició de l'amic Alejandro pels treballs decadentistes. Va començar amb la decadència del funcionariat a Tesis, on un professor titular de la Complutense resulta que tenia més aficions psicòtiques que Charles Manson ( ui, he explicat el final). Pocs anys més tard va tornar a atacar amb Abre los ojos, per explicar-nos el procés de decadència del pijerio madrileño, o sigui, una espècie de Borjamari i Pocholo en versió èxtasi líquid, però amb la Penelope Cruz i la Nimri, que sempre donen glamour al tema. Continuà la seva afició malsana per la decadència de la espècie humana amb The Others ( no em dóna la gana de posar-ho en castellà), on resulta que la mare estava més grillada que el comptable d'en Fèlix Millet. Per si no n'havia tingut prou, va recuperar una història lacrimògena sobre l'eutanàsia, protagonitzada pel sempre admirat ( sobretot pels camells de Madrid) Javier Bardem. És prou clar doncs, que si l'obra parlava sobre l'eutanàsia no cal que especifiqui on es troba la trama decadent. Després de tots aquests anys de silenci cinematogràfic, jo, que ni molt menys em considero amant del cinema ( forma suau de dir que no en tinc ni puta idea), ja em creia que a en Alejandrito ja se li havia passat la dèria neogòtica de la decadència. Doncs osti tu que n'estava d'errat!!, ara resulta que torna amb Àgora, un documental sobre la consolidació del cristianisme com a religió de poder, amb la seva conseqüent decadència del pensament científic i filosòfic condensat a la biblioteca d'Alexandria i en les investigacions no comprovades per ningú d'Hipàtia. No entraré a considerar la pel·lícula en termes històrics, sobretot perquè no em ve gaire de gust, però només constatar que aquest director té una fixació amb el tema, només un consell amic Alejandrito, vigila amb la decadència que no és monopoli de ningú, sempre et pot arribar a tu quan menys t'ho esperis.