Torna el nuñisme més cavernós, torna la opulència i fer el fatxenda com a forma de comportament tot copiant a l'ídol Florentino. Torna l'intervencionisme esportiu que va demostrar els 2 anys que va estar a la directiva. Torna la tebior catalanista i el síndrome del català acomplexat que pensa més en els socis de Múrcia que en el mercat mundial, aquell que diu que fora de Catalunya els jugadors no poden parlar en català per no fer emprenyar als periodistes espanyols. Torna aquell que, fora dels temes de marketing, poc va demostrar en el temps que va estar en el seu càrrec. Torna el nen mimat que quan va veure que no podia ser l'ídol de masses al que aspirava a ser, va deixar a tota una junta directiva fent-se l'ofès. Torna Sandro Rosell, empès com mai havia passat per una premsa encapçalada pel Grupo Godo que no va perdonar a Laporta el seu compromís nacional. Respecto com a soci al meu nou president, però en Rosell porta 5 anys fent campanya de forma declarada o subterrània, fent-se la víctima del laportisme i preparant-se pel seu moment que just ahir va arribar. Déu vulgui que tot li funcioni bé perquè voldrà dir que l'equip nacional de Catalunya també guanyarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada