I'm running out of hope...

Veient com la l'equip del tribunal constitucional avança en aquest mundial tot arribant a la final, als catalans ( aquells que barregem esport i política de forma malèvola no com ells que sols segueixen a un equip) se'ns acaben les esperances de veure com l'armada espanyola fracassa. La nostra última esperança passa per Holanda, país que a ulls d'Espanya deu semblar avorrit, tot i que no és més que una nació civilitzada i democràtica, lluny del que representa l'Estat Espanyol. Aquí deixo un vídeo d'ànim pels nostres companys neerlandesos, tot esperant una nova edició de la Rendició de Breda.

Macarrones caldosos

Homenatge a la cançó? espanyola eterna, aquella que lluia a les benzineres nacionals fins que una sobredosi de sol arrancava cruelment el color de les tapes dels cassettes. Grups i cantants mítics com la mateixa Dolores Vargas del vídeo, Junco o Juanito Valderrama, que com a únic mèrit tenen el haver perpetrat la seva música satànica abans que a La Haya es fundés el Tribunal Penal Internacional, on avui en dia hi serien al costat dels pitjors criminals serbis. Per a ells aquest sentit homenatge i un dels meus millors rots amb pudor a all i oli i truita de ceba...

Torna el perdonavidisme...

Tal com va quedar dit en aquest mateix espai, l'arribada de Sandro Rosell al Barça ha portat, lluny dels aires de renovació que tant pregonava ell mateix, l'aire fètid i irrespirable del pijtor nuñisme. Després d'un primer acte a ple sol als jardins de la Masia, on Rosell va despreciar i ningunejar al seu predecesor, aquell que l'hi ha deixat com a herència el millor Barça de la història, el nou president del club nacional de Catalunya s'ha afanyat a còrrer a Extremadura. Resulta que el president de dita comunitat ( ells si que són una comunitat, no una nació), un home de baixa volada que sols pot aspirar a la gestió de quatre comunes de garrins, és el mateix que es va permetre el luxe de trucar al president Laporta, tot insultant-lo pel seu compromís nacionalista. És el mateix personatge que exigeix que els partits de la roja es puguin seguir a casa nostra en grans espais com el Palau Sant Jordi, mentre que ell es toca de plaer a casa seva veient un pabelló nostre inflat de les seves banderes. És el mateix personatge que clama al cel quan el Barça es defineix com a club català obert al món, tot adhuint que tal cosa margina els seguidors extremenys del nostre club, sense en cap moment exigir-li al Real Madrid que renuncïi a la seva més que legítima espanyolitat. Suposo que deu ser el mateix home que condemna el que ells anomenen la barreja de l'esport amb la política que fem des de Catalunya ( que més podem fer en un país ocupat sinó aprofitar totes les eines al nostre abast), mentre s'omplen la boca amb la puta roja dels collons, que basa la seva existència en la negació expressa de la nostra pròpia. I amb totes aquestes credencials, el primer viatge oficial fora de Catalunya que fa el nou president del Barça és a Extremadura, a trobar-se amb un indigent intel·lectual que té aires de xèrif de província, i que estarà encantat que el Barça torni a estar en mans dels catalans que més agraden a les Espanyes, els que fan tot el possible perquè a Espanya se'ns perdoni la vida per no ser com ells, ni millors ni pijtors, diferents.

Mediterràniament...

Al loro amb el nou anunci d'Estrella Damm, aquest cop situat a Menorca. Haig de reconèixer que a mi aquests anuncis em donen bon rotllo perquè marquen el tret de sortida de l'estiu i transmeten una imatge de la cultura mediterrània que a mi em fascina. Dit això, anem a desgranar l'anunci. En primer lloc, ens apareixen una sèrie de sagals tot guapots i amb una pinta de metrosexuals que per molta barba que porti un es nota, ara serà que tots els nois de la mediterrània sóm així de guais, diguem-ne raspant l'homosexualitat. Per altra banda aparéixen unes senyoretes de bon veure en plena revetlla de Sant Joan, i només arribar ja comencen a fer el merda amb els nois, ara un petonent, ara et presento a la meva amiga que és guapa però la pobre quan parla devalua el dòlar de tonta que la van parir.Això si, tota la colla que els envolta també són d'un guapo que enamora, osti on collons deu ser aquest cony de platja que em poso el banyador en tres nanosegons! Per altra banda, sembla ser que a la Mediterrània tots tenim diners per llogar un veler llarguíssim, i també sembla ser que el sabem portar. O sigui, que tenim un nivell educatiu proper al Camerún, però a l'escola ens ensenyen a porta velers de ben petitets. Tot això amanit, es clar, amb tota la colla de pòtuls bebent cervesa com condemnats, tant els hi fot que estiguin conduïnt el veler o posant-se sota el cavall, aquí la questió és xumar, ves per on aquesta deu ser la cosa més semblant al caràcter mediterrani que surt a l'anunci. Jo em pregunto, sempre han de fer anuncis a llocs chupiguais com Formentera o Menorca?.És que la platja del Bogatell o la d'Ocata, amb els seus lateros, les seves xineses amb els massatges i els 8 milions de lladres per metre quadrat no són la Mediterrània??. És que la colla de quillos amb els tatuatges i la merda de música que escolten a tot drap a les platges de Comarruga no són la Mediterrània??. Senyors d'Estrella Damm, la Mediterrània sóm tots, vull un anunci amb tot això o deixo de consumir la seva marca, em passaré a la Voll Damm.

Tornem-hi

Torna el nuñisme més cavernós, torna la opulència i fer el fatxenda com a forma de comportament tot copiant a l'ídol Florentino. Torna l'intervencionisme esportiu que va demostrar els 2 anys que va estar a la directiva. Torna la tebior catalanista i el síndrome del català acomplexat que pensa més en els socis de Múrcia que en el mercat mundial, aquell que diu que fora de Catalunya els jugadors no poden parlar en català per no fer emprenyar als periodistes espanyols. Torna aquell que, fora dels temes de marketing, poc va demostrar en el temps que va estar en el seu càrrec. Torna el nen mimat que quan va veure que no podia ser l'ídol de masses al que aspirava a ser, va deixar a tota una junta directiva fent-se l'ofès. Torna Sandro Rosell, empès com mai havia passat per una premsa encapçalada pel Grupo Godo que no va perdonar a Laporta el seu compromís nacional. Respecto com a soci al meu nou president, però en Rosell porta 5 anys fent campanya de forma declarada o subterrània, fent-se la víctima del laportisme i preparant-se pel seu moment que just ahir va arribar. Déu vulgui que tot li funcioni bé perquè voldrà dir que l'equip nacional de Catalunya també guanyarà.

Posa filosofia a la teva vida

Curiós cartell trobat en un comerç regentat per serraïns rubinencs. En un principi, quan un acaba de llegir-lo queda desconcertat, tot preguntant-se què collons ens estan dient amb aquest missatge. Però passada una estona de profunda reflexió, hom veu el caràcter filosòfic que s'hi amaga, fruit d'una sàvia combinació entre la filosofia occidental nascuda a la Grècia clàssica, i el bó i millor del pensament budista. Per una banda, el document neix amb una afirmació contundent: "Por traslado", entenent-se com a tal el traspàs físic de la persona en qüestió, que ha passat del pervers món carnal a un estat superior on només les ànimes més pures hi tenen accés. El que resulta xocant des d'un punt de vista occidental és el text epitàfic que l'acompanya: " Si no sabes donde estas me llamas". Tot suposant que l'absència d'accents es deu a una voluntat de facilitar la feina a l'ànima difunta, el document dóna a aquesta una guia per, un cop desplaçada del seu cos terrenal, continuar fins el seu destí final, una espècie de GPS filosòfic que guiarà a aquest pobre esperit fins el més enllà. Per si la dita ànima no troba el camí, el document hi aporta una digitació estranya, semblant a un número de telefon, on sembla ser que els esperits perduts s'hi poden dirigir en cas de pèrdua. És d'agrair que en plena crisi material, algú es preocupi de les ànimes en pena, si senyor.