El poder de l'art

Fa molts anys ( no tants com alguns a les Espanyes ens volen fer creure), un artista nascut a Màlaga i de nom Pablo Picasso, llegia la premsa francesa en plena guerra civil espanyola. La nit abans, l'aviació nazi ( sota les ordres de l'autoanomenat bando nacional), com a part d'un programa de proves militars sobre els efectes dels bombardejos sobre població civil, convertien en runa el poble basc de Gernika, corria l'abril del 1937. Els dies posteriors, el mateix Picasso contemplava horroritzat aquelles imatges del poble arrassat per les bombes del feixisme als diaris francesos, i es decidia a traslladar tota aquella angoixa, aquella ràbia acumulada, al que ell dominava més, la pintura. D'aquella forta necessitat d'expressió, neixia una de les obres mestres de l'art modern, el Gernika, una de les obres que millor reflexa l'horror i l'irracionalitat dels conflictes bèl·lics. Doncs bé, passat els anys, concretament a finals del 2003, resulta que la campanya del ja ex-president Bush per enviar les seves armes a l'Iraq sorgia efecte. Efectivament, sota la coacció del govern americà, la ONU, reunida a la seva seu de New York, donava llum verda a la tristament famosa invasió del país de Sadam Hussein. Fets tant allunyats temporalment com aquests, foren apropats fermament quan just abans de començar la roda de premsa per comunicar el permís de la ONU a la invasió iraquiana, els caps de premsa de la institució es donen compte que just darrera dels micròfons on havíen de parlar els seus superiors, hi restava una reproducció a tamany real del famós quadre de Picasso ( l'original resta des del 1981 a Madrid). Sembla ser que les corredisses per tapar amb una gran tela blava el quadre foren antològiques, i és que si existeix alguna cosa que ni tan sols pot ser destruïda pels més poderosos i armats dirigents mundials, és el poder de l'art.