La poesia visual

Anys i anys d'esperar de forma pacient i estoica. Anys i anys de cagar-se en la mare que els va portar al món que ja s'en va quedar de descansada ja. Anys i anys de veure com se'ns en riuen a la cara mentre els seus descendents crien com a autèntics conills a costa de tots. Dies i dies de sentir com el govern espanyol, aquell que ja porta 300 anys retallant-nos als catalans ara una cosa ara l'altra, ens diu que gastem menys mentre ningú coneix encara el contingent pressupostari de la casa reial. Dies i dies de veure com les inversions en educació i ciència disminueixen mentre els prínceps hereten fortunes d'un fumat de Menorca que sembla ser que no va superar l'LSD de la Eivissa dels 70. Hores i hores de veure el cony de rei operat en un hospital públic català, amb una planta sencera tancada per treure-li no se quina merda del pulmó provocada perquè fuma com una bèstia per tal de fer passar l'estona llarga i ociosa en que consisteix el seu dia. Minuts i minuts de desesperació...............que acaben quan un és testimoni de la gens metafòrica CAIGUDA DE LA MONARQUIA, que es pot apreciar clarament en la fotografia següent, que combina com ningú la crisi de Grècia ( i sort que es van desenpallegar de la tòtila aquesta sinó encara estarien pitjor) i l'anhel de molts i molts catalans que aquesta gent s'en vagin a prendre pel mateix cul. Ho sento, ho havia de dir.